Anatomia de la font

Les astes són traços verticals o diagonals, formen la part central de la majoria de les lletres. Les distàncies entre les línies de referència condicionen l'aspecte d'una família tipogràfica.
1) alçada de la x; 2) línia d'ascendents; 3) vèrtex; 4) línia base; 5) traç ascendent; 6) travesser; 7) asta; 8) gràcia; 9) cama; 10) espatlla, ventre, anell o arc; 11) contra-espai; 12) coll o lligadura; 13) trau; 14) orella; 15) travesser; 16) braç; 17) braç; 18) asta; 19) alçaria de la versal; 20) línia de descendents.
De manera sintètica, Thibaudeau classifica les fonts segons el traç principal i la gràcia.

Per anatomia de la font s'entén els elements gràfics que determinen l'aspecte formal de les lletres tipogràfiques. N'hi ha dos de fonamentals: el primer és necessari, el traç principal, que estructura la lletra i el segon que és decoratiu, la gràcia. Aquests dos elements són els que serveixen per a distingir els estils o les famílies tipogràfiques.[1]

  1. Manual d'estil, la redacció i l'edició de textos. Institut d'Estudis Catalans, pàg. 95.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy